LA SÍNDROME DE PETER PAN

La síndrome de Peter pan o la por de créixer es dóna en aquelles persones que s’han quedat estancades en la seva infància, tenen por de créixer i acceptar els rols que els corresponen per la seva edat, la qual cosa llastra el seu desenvolupament personal i dificulta les seves relacions.

Possibles causes de la síndrome de Peter Pan

Algunes condicions del passat poden influir en el desenvolupament de la Síndrome de Peter Pan, com, per exemple:

  1. Rebre una educació massa permissiva, sense regles, ni responsabilitats, ni exigències, ni assoliments durant la infància. Els pares cedeixen amb massa facilitat front les demandes dels seus fills o no imposen regles de convivència.
  2. Per contra, l’assignació de responsabilitat excessiva durant la infància.
  3. Manca del sentit de la frustració, per una excessiva intervenció dels pares per a evitar tot patiment infantil, és a dir, consentir tot.
  4. Sobreprotecció familiar, la família evita que els fills afrontin per si mateix els problemes en el dia a dia.
  5. Problemes emocionals.
  6. Infància marcada per falta d’afecció estable. Al no haver rebut amor, ara no és capaç a donar amor.

Símptomes

Entre les principals característiques i símptomes que manifesten les persones amb aquesta mena de síndrome, destaquen les següents:

  • Necessitat d’estar al costat dels pares perquè encara necessiten la seva protecció.
  • Falta de confiança.
  • Por al compromís, els costa mantenir una relació de parella estable.
  • Falta d’interès en el sexe.
  • Problemes amb substàncies additives.
  • Immaduresa generalitzada.
  • Tenen comportaments adolescents.
  • Incapacitat per a fer-se càrrec d’ells mateixos i de responsabilitzar-se de les seves pròpies accions.

Es pot prevenir la síndrome de Peter Pan?

La clau per a no patir aquesta síndrome és la prevenció. És a dir, depèn dels pares quan els nens són petits i s’ha de treballar des de la infància.

Quan els nens són petits els pares han de donar-los amor als seus fills, però també han d’educar-los marcant-los unes pautes per a una bona conducta. Però a més és necessari anar donant als més petits de la casa diferents responsabilitats adequades a la seva edat.

D’aquesta manera el nen anirà enfrontant a una sèrie de problemes i haurà d’anar afrontant diferents reptes corresponents a l’edat que tingui.