INSENSIBILITAT CONGÈNITA AL DOLOR

La insensibilitat congènita al dolor és una malaltia hereditària poc freqüent que consisteix en una interpretació anormal dels estímuls dolorosos i fa que la persona que la pateix no senti dolor, a causa d’això, presenten amb freqüència lesions que poden arribar a ser greus.

Causa de la insensibilitat congènita al dolor

Una mutació genètica és l’arrel de la insensibilitat al dolor, ja que impedeix que es formin les cèl·lules que ajuden a transmetre al cervell els senyals de calor, dolor i fred.

Símptomes de la insensibilitat congènita

Les persones afectades presenten:

  • Incapacitat de sentir sensacions de dolor: Les persones amb aquesta condició poden sentir la diferència entre calor i fred o entre objectes punxeguts o no punxeguts, però no poden detectar, per exemple, el dolor que se sent si una beguda calenta crema la llengua.
  • Presència de moltes ferides, blaus, ossos trencats, i altres problemes de salut que poden passar desapercebuts deguts a la falta de consciència del dolor.
  • Ferides en la boca o en els dits causades per mossegades repetitives i/o múltiples lesions relacionades amb cremades en els nens petits.
  • Moltes persones amb insensibilitat congènita al dolor també tenen una pèrdua completa del sentit de l’olfacte (anòsmia) .

Té tractament?

La insensibilitat congènita al dolor no té tractament. El que es pot fer és prendre precaucions per a evitar lesions a nivell cutani i ossi dins de la mesura del possible, adaptant l’entorn del nen i examinant-li amb freqüència a la recerca de possibles lesions de les quals no hagi estat conscient.

Per a prevenció de les complicacions secundàries són recomanats:

  • Cura de les dents: Exàmens dentals regulars i la restricció de dolços per a prevenir la càries, el tractament primerenc de la càries dental i la malaltia periodontal per a prevenir la osteomielitis de la mandíbula. També es recomana l’ús d’un bucal.
  • Cura de la pell: Les cremes hidratants poden ajudar a prevenir l’engruiximent de la pell i l’esquerdament i el risc secundari de la infecció.
  • Cura dels ulls: Atenció habitual per als ulls secs, prevenció de la infecció de la còrnia, i l’observació diària de la superfície ocular.